Visita a "He mirat aquesta terra"

Fa uns dies vaig ser a l’exposició comentada He mirat aquesta terra, a propòsit de la figura d’Espriu, al CCCB. Em va agradar perquè els comentaris de Xavier Bru de Sala  _sí,ell va ser el nostre guia_, van ser molt naturals i molt viscuts.

Al principi, em vaig deixar endur per la creença que tinc que avui dia s’abusa de la fotografia, de la imatge i no es fa tant èmfasi en el contingut de l’exposició i que sembla que passegis més que res pel museu en si ja atractiu. Aquest pensament em feia no atorgar-li el valor que realment té. Val a dir que en arribar a casa ja n'estava més convençuda i avui encara més. En ser una visita comentada, em vaig quedar amb la impressió que algun moment hauria volgut mirar-la més pel meu compte. O sigui que hi hauré de tornar.

Considero que és molt completa, atractiva i plaent. Sents la màgia d’entrar en la vida, a casa, a l’obra de l’Espriu.

És interessant veure Espriu de petit, rient i fent ganyotes al pati d’Arenys i hi veiem ja unes expressions que reconeixem de l’Espriu gran.

Em va captivar l’herència dels seus pares, segons el guia: el rigor i la severitat de la mare i l’apropament al món artístic per part del pare.

Espriu deia que no tenia imaginació, que tot el que apareixia al seus llibres era viscut d’alguna manera. Em sembla fantàstica aquesta idea de crear un món a partir del que ens han explicat, hem viscut, hem llegit.

Em va agradar molt poder veure l’armari d’Espriu, amb els seus pocs llibres, ja que ell tenia una memòria increïble que li permetia recordar els altres llibres sense problema.

Igualment va ser molt del meu grat de la manera com el guia ens va presentar la relació d’Espriu i Pla. Espriu molt sever, estricte, rigorós. Pla més lligat a la terra, dient algunes coses pel broc gros.

Tinc ganes de remirar-la tranquil·lament i fer estada una estona a l’espai chill out que hi ha, escoltant l’obra d’Espriu.

Decididament, trobo que és una exposició plaent, intensa i molt recomanable.