L’autora de petita passava l’estiu a casa dels seus avis, una caseta dels rodals de la fàbrica de ciment de Montcada i Reixac, en temps de dura postguerra. Els seus avis abans havien estat artistes itinerants i transmetien llibertat i escalf per la seva néta i conciutadans.
A L. i a mi mateixa ens ha agradat molt el llibre, que trobem ben escrit. Retrata molts personatges de la família o veïnatge, a més de la relació amb els avis, la figura de la mare i també ens mostra la seva vulnerabilitat d’infant, que plorava a casa de les tietes, si bé després reia còmplice amb la cosina... Un llibre íntim, que fixa la memòria de la seva vida de petita, de la seva família.
Personalment,
m’ha sorprès que una persona que jo només coneixia com a actriu escrivís un
llibre tan bo.
Durant la nostra trobada, fem un petit repàs capítol per
capítol desgranant la història novel·lada de l’autora, i a continuació en
recullo algun punt.
Comencem pel poema El més petit de tots, que considerem que
és dedicat al seu germà i recordem que l’autora havia fet en certa mesura de
mare dels seus germans, en quedar-se orfes de mare. Ens consta que el seu germà
va morir de sida als 80.
D’Aniversari, la carta a la mare, recordem els moments d’intimitat
compartida, preuats. L. parla de la frustració de les expectatives estroncades
durant la postguerra, que una infermera com la mare va patir.
Considero agradable i d’interès per mi esmentar “dinar
de ballarina” referit a un àpat fred o “fer la vida” amb el sentit de preparar el
dinar i fer la bugada a una persona a canvi d’un import monetari. Per altra
banda, recordo que hi apareix “enfermetat”, que no trobo pertinent ni
justificable per donar autenticitat al text. Segurament mai no sabré si hi
és aposta o no.
Jo comento que hi ha històries de la meva família de les
quals podrien fer-se relats. S. considera que totes les famílies tenen
històries novel·lables, i penso que aquest llibre ens les evoca, irremeiablement.
Un llibre entranyable; en certa mesura, un testament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada