En un moment d’impàs
entre lectures obligatòries i lectures escollides, m’he deixat assessorar per
una de les meves filles i és per això que acabo de llegir el llibre preferit d’A.:
La lladre de llibres.
A casa són
famoses algunes expressions com saumensch,
apel·latiu despectiu però dit carinyosament per la mare adoptiva de Liesel Meminger,
la nena protagonista. A més, ja n’havia vist la pel·lícula (Brian Percival,
2013). Sense dubte, hauria preferit haver llegit el llibre abans de veure-la però
la lectura igualment ha estat plaent i, de fet, tot i conèixer la història, em
revoltava contra algunes anticipacions en el temps que fa la narradora. Això vol
dir que m’hi he posat de ple.
La història es
llegeix molt bé i atrapen molt fàcilment les vicissituds de la protagonista i
dels personatges del seu entorn a l’Alemanya de la Segona Guerra Mundial: en
Hans i la Rosa Hubermann, els pares adoptius, en Max Vadenburg, el jueu que
amaguen al soterrani, en Rudy Steiner, l’amic d’aventures, l’Ilsa Herman...
Un element molt
destacable de l’obra és la veu narrativa. La història és relatada per la mort
que coneix la protagonista en morir el seu germà en el viatge que els havia de
portar a casa dels pares adoptius, casa a la qual arribarà sols la Liesel amb
un primer llibre que ha trobat, si bé encara no sap llegir. Així comença la
història de la noia, de l’aprenentatge de llegir, d’escriure, de viure i d’estimar
en un món en plena guerra. De fet, la història està marcada pels nous llibres,
les lectures compartides, amb el pare, amb en Max, amb totes les persones quan per
amenaça de bombes acudeixen al refugi.
I m’ha agradat el
fet que hi hagi literatura dins de la literatura, perquè els llibres que escriu
en Max per la Liesel hi estan reproduïts, perquè la narradora fa uns poemes
lliures que recalquen idees i anticipacions. La narradora encara ens reserva
una sorpresa al final, quan retorna un objecte a la Liesel, però no vull
desemmascarar el final que m’ha sorprès tot i conèixer la història d’antuvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada